2. DEBAT

Els debats al fòrum sempre són quelcom difícil perquè s’amunteguen les opinions. El ritme es trenca sovint en les diferents intervencions, i les

argumentacions corren massa vegades lligades a fets puntuals en comptes de concentrar-se en el nucli del problema a tractar.

Salvat però aquest obstacle i des d’una perspectiva més àmplia, del debat aprofito, sobretot, l’ocasió de compartir opinions, dubtes i sentiments. El contrast amb els diversos punts de vista, m’ha ajudat a ajustar les respostes, a intentar posar-me en la pell de la Berta o del Joel indistintament, de manera sincera i amb l’esforç d’argumentar les seves posicions conceptualitzant-les.

La història d’en Joel i la Berta ha estat una excusa immillorable per aprendre, comprendre i expressar els nostres criteris en base als conceptes treballats: etnocentrisme, assimilació, aculturació, multiculturalitat, interculturalitat... Sense ni adonar-nos hem pres nosaltres també posició i ho hem fet seguint els propis valors o principis. De ben segur que les argumentacions de cadascú casen amb allò que som i ens representa.

Així doncs, no es tractava només d’argumentar la problemàtica del cas que ens ocupa, sinó d’enfrontar-nos a les pròpies creences o estils de pràctica educativa, a repensar allò que ja sabem i que potser pot ser diferent. I és aquí, on rau la dificultat perquè canviar motllos i estar oberts a trobar-ne d’altres que qüestionen els anteriors, suposa esforç i resistència i possibilitat de millora i acord. I no ens hem d’enganyar: no és pas fàcil.

Qui és més assertiu, més participatiu, més cohesionador, la Berta que troba un insult la provocació del joc racista proposat pel Joel, o en Joel que malgrat la negativa de la companya tirar tot sol endavant el projecte?.

Aquestes qüestions que tant i tant hem debatut, tenien una idea principal cabdal: que allò important és que no pot haver una proposta educativa intercultural forta si no hi ha implicació de tota la comunitat educativa. Canviar activitats i cercar la polèmica és fàcil, però aprofundir en el canvi curricular i modificar actituds, és molt més complex i precisa de l’acord de tothom. Les veritables propostes i pràctiques educatives d’interculturalitat forta han de tenir aquest segell perquè siguin viables.

Espero que en els pròxims mòduls i treballs a fer anirem aprofundint en aquest concepte.

INICI

Ja fa uns dies que hem començat l'assignatura. La lectura dels mòduls i el debat amb els companys, m'han donat coixí per iniciar de debó aquest blog, que imagino compartit amb la resta de companys.

1. Quines expectatives d'aprenentatge tinc respecte l'assignatura?.
Entendre com i per què manifestem determinades actituds danvant diferents mostres culturals. I perquè aquestes actituds sovint, són espontànies. També quines són les eines per modificar-les.

Entendre el problema del rebuig i de la variabilitat cultural, i el per què es produeixen actituds discriminatòries en contextos socials i culturals determinats. També conèixer les diferents teòries i moviments al respecte.


2. Quins continguts i quines competències són necessàries per abordar la interculturalitat en contextos educatius?
Segurament es tracta de modificar la pròpia concepció i els valors que ens sustenten. Per tant la complexitat està servida.

Vull conèixer altres realitats culturals, les corrents de pensament, les polítiques públiques i les pràctiques i teories educatives que envolten la temàtica.

Com consesuar maneres de pensar i de fer diferetns i veure que això és del tot necesari per abordar la diferència.

Les competències per abordar la diferència en contextos educatius :

És imprescindible l'empatia, però també el respecte, i el treball en equip.

L'aprenentatge permanent

La capacitat d'escolta i de comunicació

La innovació i la recerca

3. Expectatives en relació al blog:
Que sigui una eina aprofitable, ja que em resulta poc coneguda i és una eina que no utilitzo amb freqüència.

Segur que ens ajuda a mantenir el diàleg entre companys!.