5. TANCAMENT DEL CURS I AVALUACIÓ

Quan varem iniciar el blog varem desplegar també tot un farcellet d’expectatives a l’entorn del concepte i la pràctica intercultural, del significat que arrossega cada concepte dels que l’assignatura, mitjançant els diversos mòduls i lectures, ens informava i d’aquest escenari tecnològic que ens empentava a fer representació pública i a fer de públic alhora.

Ha estat doncs una assignatura carregada de novetats i de significativitat. El paral·lelisme de resoldre les PACs i al temps penjar les nostres reflexions personals i grupals al blog, és a dir fer-ho públic i per tant compartit, ha estat una doble tasca que ara es fa latent amb tota la seva força. El procés de construcció de coneixements i al temps de modificació d’actituds també és possible tal com s’ha fet palès al llarg d’aquest mesos, amb la traça que tots plegats hem anat deixant.

Nosaltres hem fet d’aprenents tal com volem que ho faci el nostre alumnat: cooperant, compartint, arribant a acords i acceptant les diferències.
Aprenentatge i aplicació ha estat una trena.

Per a mi aquests factors són molt importants perquè el procés mereix el mateix valor que el producte, si a més és un procés transparent, on els uns hem pogut aprendre dels altres, l’esforç esdevé doblement vàlid. No només no competim sinó que sumem, única manera de fer nostra de veritat, una pràctica educativa intercultural que aposta per un canvi profund en el currículum, en la manera d’establir les relacions i d’enfrontar els valors i els principis socials.

Com tota cosa dialogada, compartir sempre és més complex i inevitablement i afortunadament, més ric. A més no hi pas enrere davant la complexitat, l’única opció, i també i al meu parer la més encertada, és admetre que tots som producte de determinats paràmetres culturals que tenen a veure amb el temps, la història i el lloc on ens hem desenvolupat. No hi ha certeses sinó una continua construcció i conèixer-ho, reflexionar i acceptar ens fa més flexibles amb els altres, però també amb la pròpia història i cultura.

Crec que de tot això és del què hem anat tractant a aquesta assignatura durant aquest grapadet de mesos. Ja he comentat a les anteriors entrades, que m’ha semblat interessant i engrescadora l’eina que per a cadascuna de les PACs ens heu ofert. I si a la PAC 2 amb l’elaboració de la webquest, es tractava de remenar, esbrinar, confegir i en definitiva experimentar per a oferir amb una metodologia que aposta pel treball cooperatiu, una proposta didàctica intercultural, a la PAC 3 hem hagut de canviar el rol i catalogar i avaluar la proposta d’altres persones, ja sigui en el mateix format o amb una altre eina electrònica. Sota aquests “suggeriments” de treball, hi ha una bona aposta per fer una aula dinàmica, participada, viscuda.

Personalment no canviaria l’enfoc que doneu a l’assignatura. Reconec que demaneu un esforç major que en d’altres amb el mateix pes a l’expedient acadèmic, però sincerament, ha valgut la pena.

Ara quan llegeixo tot el meu bloc...em sento satisfeta. M’acomiado, i vull fer-ho agraint a tots els companys d’aula les seves aportacions que han ajudat a formular les meves.
Espero que aquest camí de diàleg continuï.

4. AVALUACIÓ DE RECURSOS

A totes dues PACs hi ha una sèrie de components que valoro de manera molt positiva:

• Hem hagut d’enfrontar-nos a nous recursos i eines didàctiques.
• Es tracta a més de recursos tecnològics.
• El que ha volgut dir treballar des de la innovació i des del repte.
• Hem hagut de saber emprar, tot entenent-los i fent-los visibles tant a la webquest com a la guia per avaluar recursos en línia, els nous conceptes adquirits als diferents mòduls de l’assignatura.
• Per tant, la interculturalitat ha resultat tant d’estrena com les eines per treballar-la.
• Tot plegat encara s’ha enriquit una mica més, ja que calia fer pública la feina!.
• Aquesta feina a més, no ha estat personal sinó que el treball en grup ha demanat de la cooperació i l’acord.
• Crec que s’ha acomplert tot un cercle d’aprenentatge: descoberta, recerca, construcció compartida i avaluació.
• La interculturalitat ha fet d’eix vertebrador, element fonamental en la tasca del psicopedagog .
  
  Pel que fa a la PAC 2:

No coneixia aquesta eina digital, per tant no l’havia fet servir mai en l’àmbit educatiu.
Però tot varen ser facilitats: de seguida ens varem entendre amb les companyes de grup. Repartir tasques i rols, talment com demanàvem després de fer-ho als alumnes a la websquest, també va ser senzill i engrescador.

• Per poder construir la nostra websquest va ser necessari observar i entrar a moltes d’altres ja elaborades. Una bona manera de conèixer la pràctica educativa d’altres companys, de compartir coneixements i començar a assajar també un enfoc més holístic de la interculturalitat i la seva pràctica a l’escola.
• D’aquesta proposta he trobat especialment interessant la seva estructura:
  Treball cooperatiu, tant a l’hora de construir-la nosaltres, com el que es deriva de la proposta didàctica adreçada a l’alumnat.
• Cal elaborar-la amb un llenguatge directa ja que els protagonistes seran els nois i noies; és un material pensat i anivellat per a l’alumnat.
• Proposa una activitat seqüencial, amb pautes per a cada tasca i per a cada rol. Els rols permeten ajustar la feina a les capacitats i perfils de cada alumne.
• Adreça directament als recursos que ha d’emprar l’alumnat. Això facilita la feina, tant la personal com la de grup.
• S’obre una via d’intercanvi molt valuosa de material didàctic. Les propostes en línia tenen aquesta avantatge que no hem de deixar de remarcar perquè és una manera d’aprendre i compartir, sobretot amb temes tan necessaris i al temps tan complexos, com és el tractament de la diversitat.
• Ens dóna la possibilitat de descobrir noves pràctiques educatives, el que ens permet reflexionar sobre el què estem fent i com ho fem. Aquest aspecte no és baladí perquè el treball per a una educació intercultural demana, sobretot, canvis en les actituds que més tard han de emmirallar-se en el currículum escolar si volem que siguin factibles.
  
  Pel que fa a la PAC 3:

Disposar d’una eina pensada per a catalogar els recursos en xarxa, és una bona mesura de reflexió i de compromís perquè permet copsar si realment tots els ítems necessaris per a una proposta didàctica intercultural, hi són presents.

• El nostre rol passa de generador a catalogador.
• Cal emprar una mirada crítica i constructiva, al temps cal haver incorporat al bagatge personal, els conceptes i continguts propis de la matèria o àmbit que estiguis treballant.
• Estructura i pauta els camps on hem d’incidir i que han d’estar contemplats a la proposta didàctica.
• Aprofundeix en la lectura i assimilació de les eines- propostes visitades perquè acota cada fase de treball. També permet tenir una foto global de la proposta.
• És una guia extrapolable, és a dir, penso que es pot adaptar per a catalogar altres tipus de propostes i en altres tipus d’àmbits o coneixements.
• Com a plantilla dóna moltes facilitats i avantatges per fer la feina d’avaluador.
  

Finalment i per acabar de valorar el treball que ens heu proposat a aquestes dues PACs, assegurar que el treball en equip i cooperatiu, al temps que compartit amb la resta de grups, fa el procés més interessant, més enriquidor i més transparent.

La webquest del nostre grup

Us presento la nostra webquest:

MÓNS PER COMPARTIR

Va adreçada a l'alumnat de 1er d'ESO.

Parteix de la necessitat de conèixer la realitat de cadascun dels integrants del grup classe. Proposa agrupar-nos per petits grups on un o dos dels participants sigui un alumne d’un país divers al nostre. A partir d’aquí cal investigar, repartir rols i feines. Finalment cal analitzar, ordenar i sistematitzar tota la informació. Allò que cada grup ha descobert i conegut es participa a la resta de la classe: un viatge on pot haver-hi de tot, des de balls, menjars o representacions fins a reportatges culturals.

http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=127&id_pagina=1


Partint de que la cultura evoluciona a través del contacte amb altres cultures, hem apostat per la interculturalitat que suposa una relació de respecte i d’interacció entre cultures.

El més destacat:

• La nostra proposta aposta per un discurs interculturalista fort que intenta incidir en la cultura escolar i per tant a nivell de currículum.
• Vol ser una proposta didàctica de recerca guiada que permeti un procés cognitiu a partir de la pròpia experiència.
• Intenta construir un procés d’articulació entre elements de diferents cultures respectant el manteniment de les diferències, per aconseguir la convivència de tots els grups que respecti la legitimitat de cadascun d’ells en un marc igualitari.
• Proposa relacionar-nos amb altres cultures, fugint de prejudicis etnocèntrics i des d’una perspectiva d’igualtat, promovent mitjançant el diàleg i l’acord, una visió crítica de les cultures, inclosa la pròpia.
• Vol potenciar la diversitat cultural comptabilitzant-la amb el descobriment de valors culturals aliens i afrontant els conflictes de forma positiva.
• Treballa la relació, la interacció, l’autoestima, el canvi, la reciprocitat, el pacte, la negociació, la tolerància i el sentit de la justícia, la igualtat i la solidaritat.
• Pretén que l’alumnat faci un aprenentatge significatiu amb compromís personal, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu i validat. Al temps que poden desenvolupar competències lingüístiques, digitals i socials.
• Potenciar i “obliga” a un treball cooperatiu i de col·laboració entre alumnat i professorat, però també incideix en la responsabilitat i l’esforç personal per a l’èxit de l’objectiu comú.
• Proporcionar a l’alumnat estratègies didàctiques diferents que els implica en el seu propi procés d’aprenentatge i alhora els prepara per ser més competents a la societat.

A la nostra webquest hem treballat conceptes com la diversitat i l’acceptació de la diferència partint de que no hi ha cultures millors ni pitjors, que en cap cas no hi ha una jerarquia entre cultures i per tant totes són igualment dignes i mereixedores de tot el respecte. Això ens ha permès entendre que la única forma de comprendre correctament les cultures és interpretar les seves manifestacions d’acord amb els propis criteris culturals, sense que això suposi eliminar el nostre judici, però si que suposa deixar-lo en suspens, fins que no haguem entès la complexitat simbòlica de moltes pràctiques culturals.


En la diversitat tenim el millor recurs que ens facilita el treball interdisciplinari i entronca perfectament amb les competències bàsiques, per tal de formar ciutadans capaços de conviure en una societat pluricultural i plurilingüe. Ens facilita la cohesió, afavoreix una metodologia activa, promou el diàleg, la interacció, el treball cooperatiu i potencia el treball en xarxa de tots els agents implicats.

Avaluació de recursos per treballar la interculturalitat

La proposta en línia que he valorat, és un bon recurs per treballar per i des d'una òptica intercultural a les aules. La seva autora és la NÚRIA ALART i el títol i l'enllaç:

"FEM UNA REVISTA INTERCULTURAL"
http://www.xtec.es/~nalart/Fem%20revista/index.htm

AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA:

• És un projecte interdisciplinar aplicant la Teoria de les Intel·ligències múltiples.
• Parteix dels coneixements previs sobre el país a estudiar, motivant així l'aprofundiment en el seu aprenentatge.
• Es basa en el treball cooperatiu, establint una organització de la classe en grups de treball on els alumnes treballen conjuntament de forma coordinada per resoldre una situació proposada.
• Els alumnes interaccionen entre ells explicant, a través d'una revista, allò que han après, desenvolupant així habilitats comunicatives, aprenent a organitzar les idees i afavorint l'aprenentage. A més cal una visió sense prejudicis el que "obliga", de manera natural, a trencar la visió etnocèntrica de la sovint partim.
• El treball s'estructura en grups reduïts que, amb diferent grau d'autonomia, s'organitzen per resoldre individual i conjuntament les tasques que es proposen.
• Es treballa en el context de grup. Les explicacions generals són puntuals, la interacció amb el docent es fa en el marc del grup de treball.
• Tot i que s'alterna el treball individual amb el col·lectiu, sempre hi ha una fase de comunicació en la que es promou la interacció i l'aprenentatge a partir dels companys del grup.
• Els diferents grups tenen autonomia per arribar a prendre decisions sobre les tasques a realitzar, els recursos necessaris i la durada de la feina.
• Cada membre del grup té una tasca encomanada i un objectiu a assolir, de manera que els objectius dels components de cada grup estan estretament vinculats, cadascun d'ells només pot assolir el seu objectiu si la resta aconsegueix assolir els seus, aspecte que afavoreix la interdependència positiva. D'aquesta manera els esforços de cada component són indispensables per a l'èxit del grup.
• Les diferents activitats proposades tenen caràcter funcional i impliquen la col·laboració, la presa de decisions, la feina individual, la comunicació, el diàleg, l'avaluació i la resolució de conflictes que puguin aparèixer mestre es realitzen les activitats.
• Es treballen objectius i continguts del currículum de manera transversal, interrelacionant diferents àrees. Aquest trenatge aporta elements substancials pel que fa al treball intercultural perquè es planteja i es genera des d'una òptica inclusiva, afegint el valor de cada cultura en un pla d'igualtat i respecte.
• Es fomenta l'aprenentatge d'habilitats personals i socials, algunes relacionades amb els sentiments, amb la capacitat de cooperar, amb el debat, la planificació, l'argumentació i l'opinió, la promoció de relacions acadèmiques i personals. Tot aquest bagatge suposa treballar des del respecte a l'altre, a allò que es divers a nosaltres, el que repercuteix directament en el desitjat canvi d'actituds a favor d'una visió intercultural de la realitat.
• Es preveu un sistema d'avaluació resultat de combinar la valoració de la feina individual i de la feina del grup.

3. Seguiment i evolució de la webquest

Estic trobant realment interessant la feina proposada: la realització de la webquest.

D’entrada remarcar que la documentació i el material proporcionat a l’aula –plantilla- ens han resultat de gran ajuda. Està tot molt ben pautat i és molt entenedor.

Tota la proposta comporta un treball d’equip continuat que va des de la part més tècnica fins a la part més pedagògica. Aquest aspecte, que per a mi és rellevant, ja dóna una primera mostra del xup-xup de l’elaboració. Per tant no és una feina o una PAC més, sinó que posa en joc estratègies diverses i convergents.


- Com a eina tecnològica i pel que fa a la seva l’elaboració, la webquest ens ha resultat prou amigable, salvats els primers moments d’incertesa, mica en mica hem pogut editar-la i anar penjant les imatges i els textos. Sempre amb el joc inevitable de l’assaig –error propi dels principiants.
- La pròpia estructura de la webquest, el disseny del material, facilita la sistematització de la tasca i del producte perquè està molt ben pautat. D’aquesta manera i pel que fa a l’oferta didàctica, pensem també que facilita la comprensió de l’alumnat: la tasca, les fases, les feines que ha de fer cadascú, i la utilització d’un llenguatge directe, així com les pautes d’avaluació, queden clares per a tothom.


- Sobre la proposta didàctica, posar-nos d’acord amb les companyes sobre què volíem tirar endavant també ha estat fàcil, ens hem decantat per una intervenció global a 1er d’ESO. El projecte es diu “MONS PER COMPARTIR”. A partir de la tutoria engeguem una dinàmica de treball d’equip i cooperatiu on cada grup té la tasca encomanda de conèixer un país o una ciutat de procedència dels alumnes. Després d’una sèrie d’activitats han de gestionar la informació obtinguda i ordenada, a la resta de companys.

- Mitjançant aquestes accions aprenen a cooperar, a interrelacionar-se a ser protagonistes i a admetre el protagonisme d’altres, a acceptar i acceptar-se, a ser oberts i a rendibilitzar les seves capacitats.
- Tota la proposta es sustenta en una aposta d’interculturalitat forta, conscients però que un treball semblant ha de tenir en compte la totalitat del currículum, la qualitat i la intenció de les relacions, la complicitat de tot el professorat, la implicació de les famílies i l’assumpció de responsabilitats de l’alumnat. Però posats a desitjar o a imaginar propostes pedagògiques interculturals, hem volgut ser agosarades. Per això hem imaginat un IES on la barreja cultural ja és un fet perquè l’arribada d’alumnat d’arreu s’ha convertit en un hàbit, assumit i acceptat per tota la comunitat educativa.

- Volem treballar per i des de la interculturalitat, a partir de les relacions quotidianes del nostres alumnes. Vivim de manera similar en allò bàsic: ser persones. I ens diferenciem només en certs hàbits i normes que podem conèixer i respectar tots plegats. Lluny de separar-nos o provocar el rebuig, podem adquirir nous i sorprenents coneixements. Aprendre a ser respectuosos i crítics, capaços i solidaris, forts i amistosos. El que ens fa especial és la diferència: a tots. Hem de ser capaços d’entendre que tots som diferents. I respectar-ho.

- Quant a les possibilitats, i per acabar, una eina com la webquest posa al nostre abast:

* Ens facilita propostes didàctiques pràctiques i viables, les fa accessibles a molts professionals mitjançant la xarxa.
* “Obliga” a l’elaborar les activitats amb l’esforç posat en la seva significació i rellevància sinó volem que quedi un projecte desllavassat.
* Tot plegat constitueix un procés obert i transparent on molts podem xafardejar i opinar.
*Pot fer de taca d’oli: proporciona nous models que alhora arrosseguen noves actituds i conductes.

2. DEBAT

Els debats al fòrum sempre són quelcom difícil perquè s’amunteguen les opinions. El ritme es trenca sovint en les diferents intervencions, i les

argumentacions corren massa vegades lligades a fets puntuals en comptes de concentrar-se en el nucli del problema a tractar.

Salvat però aquest obstacle i des d’una perspectiva més àmplia, del debat aprofito, sobretot, l’ocasió de compartir opinions, dubtes i sentiments. El contrast amb els diversos punts de vista, m’ha ajudat a ajustar les respostes, a intentar posar-me en la pell de la Berta o del Joel indistintament, de manera sincera i amb l’esforç d’argumentar les seves posicions conceptualitzant-les.

La història d’en Joel i la Berta ha estat una excusa immillorable per aprendre, comprendre i expressar els nostres criteris en base als conceptes treballats: etnocentrisme, assimilació, aculturació, multiculturalitat, interculturalitat... Sense ni adonar-nos hem pres nosaltres també posició i ho hem fet seguint els propis valors o principis. De ben segur que les argumentacions de cadascú casen amb allò que som i ens representa.

Així doncs, no es tractava només d’argumentar la problemàtica del cas que ens ocupa, sinó d’enfrontar-nos a les pròpies creences o estils de pràctica educativa, a repensar allò que ja sabem i que potser pot ser diferent. I és aquí, on rau la dificultat perquè canviar motllos i estar oberts a trobar-ne d’altres que qüestionen els anteriors, suposa esforç i resistència i possibilitat de millora i acord. I no ens hem d’enganyar: no és pas fàcil.

Qui és més assertiu, més participatiu, més cohesionador, la Berta que troba un insult la provocació del joc racista proposat pel Joel, o en Joel que malgrat la negativa de la companya tirar tot sol endavant el projecte?.

Aquestes qüestions que tant i tant hem debatut, tenien una idea principal cabdal: que allò important és que no pot haver una proposta educativa intercultural forta si no hi ha implicació de tota la comunitat educativa. Canviar activitats i cercar la polèmica és fàcil, però aprofundir en el canvi curricular i modificar actituds, és molt més complex i precisa de l’acord de tothom. Les veritables propostes i pràctiques educatives d’interculturalitat forta han de tenir aquest segell perquè siguin viables.

Espero que en els pròxims mòduls i treballs a fer anirem aprofundint en aquest concepte.

INICI

Ja fa uns dies que hem començat l'assignatura. La lectura dels mòduls i el debat amb els companys, m'han donat coixí per iniciar de debó aquest blog, que imagino compartit amb la resta de companys.

1. Quines expectatives d'aprenentatge tinc respecte l'assignatura?.
Entendre com i per què manifestem determinades actituds danvant diferents mostres culturals. I perquè aquestes actituds sovint, són espontànies. També quines són les eines per modificar-les.

Entendre el problema del rebuig i de la variabilitat cultural, i el per què es produeixen actituds discriminatòries en contextos socials i culturals determinats. També conèixer les diferents teòries i moviments al respecte.


2. Quins continguts i quines competències són necessàries per abordar la interculturalitat en contextos educatius?
Segurament es tracta de modificar la pròpia concepció i els valors que ens sustenten. Per tant la complexitat està servida.

Vull conèixer altres realitats culturals, les corrents de pensament, les polítiques públiques i les pràctiques i teories educatives que envolten la temàtica.

Com consesuar maneres de pensar i de fer diferetns i veure que això és del tot necesari per abordar la diferència.

Les competències per abordar la diferència en contextos educatius :

És imprescindible l'empatia, però també el respecte, i el treball en equip.

L'aprenentatge permanent

La capacitat d'escolta i de comunicació

La innovació i la recerca

3. Expectatives en relació al blog:
Que sigui una eina aprofitable, ja que em resulta poc coneguda i és una eina que no utilitzo amb freqüència.

Segur que ens ajuda a mantenir el diàleg entre companys!.