Els debats al fòrum sempre són quelcom difícil perquè s’amunteguen les opinions. El ritme es trenca sovint en les diferents intervencions, i les
argumentacions corren massa vegades lligades a fets puntuals en comptes de concentrar-se en el nucli del problema a tractar.
Salvat però aquest obstacle i des d’una perspectiva més àmplia, del debat aprofito, sobretot, l’ocasió de compartir opinions, dubtes i sentiments. El contrast amb els diversos punts de vista, m’ha ajudat a ajustar les respostes, a intentar posar-me en la pell de la Berta o del Joel indistintament, de manera sincera i amb l’esforç d’argumentar les seves posicions conceptualitzant-les.
La història d’en Joel i la Berta ha estat una excusa immillorable per aprendre, comprendre i expressar els nostres criteris en base als conceptes treballats: etnocentrisme, assimilació, aculturació, multiculturalitat, interculturalitat... Sense ni adonar-nos hem pres nosaltres també posició i ho hem fet seguint els propis valors o principis. De ben segur que les argumentacions de cadascú casen amb allò que som i ens representa.
Salvat però aquest obstacle i des d’una perspectiva més àmplia, del debat aprofito, sobretot, l’ocasió de compartir opinions, dubtes i sentiments. El contrast amb els diversos punts de vista, m’ha ajudat a ajustar les respostes, a intentar posar-me en la pell de la Berta o del Joel indistintament, de manera sincera i amb l’esforç d’argumentar les seves posicions conceptualitzant-les.
La història d’en Joel i la Berta ha estat una excusa immillorable per aprendre, comprendre i expressar els nostres criteris en base als conceptes treballats: etnocentrisme, assimilació, aculturació, multiculturalitat, interculturalitat... Sense ni adonar-nos hem pres nosaltres també posició i ho hem fet seguint els propis valors o principis. De ben segur que les argumentacions de cadascú casen amb allò que som i ens representa.
Així doncs, no es tractava només d’argumentar la problemàtica del cas que ens ocupa, sinó d’enfrontar-nos a les pròpies creences o estils de pràctica educativa, a repensar allò que ja sabem i que potser pot ser diferent. I és aquí, on rau la dificultat perquè canviar motllos i estar oberts a trobar-ne d’altres que qüestionen els anteriors, suposa esforç i resistència i possibilitat de millora i acord. I no ens hem d’enganyar: no és pas fàcil.
Qui és més assertiu, més participatiu, més cohesionador, la Berta que troba un insult la provocació del joc racista proposat pel Joel, o en Joel que malgrat la negativa de la companya tirar tot sol endavant el projecte?.
Aquestes qüestions que tant i tant hem debatut, tenien una idea principal cabdal: que allò important és que no pot haver una proposta educativa intercultural forta si no hi ha implicació de tota la comunitat educativa. Canviar activitats i cercar la polèmica és fàcil, però aprofundir en el canvi curricular i modificar actituds, és molt més complex i precisa de l’acord de tothom. Les veritables propostes i pràctiques educatives d’interculturalitat forta han de tenir aquest segell perquè siguin viables.
Qui és més assertiu, més participatiu, més cohesionador, la Berta que troba un insult la provocació del joc racista proposat pel Joel, o en Joel que malgrat la negativa de la companya tirar tot sol endavant el projecte?.
Aquestes qüestions que tant i tant hem debatut, tenien una idea principal cabdal: que allò important és que no pot haver una proposta educativa intercultural forta si no hi ha implicació de tota la comunitat educativa. Canviar activitats i cercar la polèmica és fàcil, però aprofundir en el canvi curricular i modificar actituds, és molt més complex i precisa de l’acord de tothom. Les veritables propostes i pràctiques educatives d’interculturalitat forta han de tenir aquest segell perquè siguin viables.
Espero que en els pròxims mòduls i treballs a fer anirem aprofundint en aquest concepte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario