Quan varem iniciar el blog varem desplegar també tot un farcellet d’expectatives a l’entorn del concepte i la pràctica intercultural, del significat que arrossega cada concepte dels que l’assignatura, mitjançant els diversos mòduls i lectures, ens informava i d’aquest escenari tecnològic que ens empentava a fer representació pública i a fer de públic alhora.
Ha estat doncs una assignatura carregada de novetats i de significativitat. El paral·lelisme de resoldre les PACs i al temps penjar les nostres reflexions personals i grupals al blog, és a dir fer-ho públic i per tant compartit, ha estat una doble tasca que ara es fa latent amb tota la seva força. El procés de construcció de coneixements i al temps de modificació d’actituds també és possible tal com s’ha fet palès al llarg d’aquest mesos, amb la traça que tots plegats hem anat deixant.
Nosaltres hem fet d’aprenents tal com volem que ho faci el nostre alumnat: cooperant, compartint, arribant a acords i acceptant les diferències.
Aprenentatge i aplicació ha estat una trena.
Per a mi aquests factors són molt importants perquè el procés mereix el mateix valor que el producte, si a més és un procés transparent, on els uns hem pogut aprendre dels altres, l’esforç esdevé doblement vàlid. No només no competim sinó que sumem, única manera de fer nostra de veritat, una pràctica educativa intercultural que aposta per un canvi profund en el currículum, en la manera d’establir les relacions i d’enfrontar els valors i els principis socials.
Com tota cosa dialogada, compartir sempre és més complex i inevitablement i afortunadament, més ric. A més no hi pas enrere davant la complexitat, l’única opció, i també i al meu parer la més encertada, és admetre que tots som producte de determinats paràmetres culturals que tenen a veure amb el temps, la història i el lloc on ens hem desenvolupat. No hi ha certeses sinó una continua construcció i conèixer-ho, reflexionar i acceptar ens fa més flexibles amb els altres, però també amb la pròpia història i cultura.
Crec que de tot això és del què hem anat tractant a aquesta assignatura durant aquest grapadet de mesos. Ja he comentat a les anteriors entrades, que m’ha semblat interessant i engrescadora l’eina que per a cadascuna de les PACs ens heu ofert. I si a la PAC 2 amb l’elaboració de la webquest, es tractava de remenar, esbrinar, confegir i en definitiva experimentar per a oferir amb una metodologia que aposta pel treball cooperatiu, una proposta didàctica intercultural, a la PAC 3 hem hagut de canviar el rol i catalogar i avaluar la proposta d’altres persones, ja sigui en el mateix format o amb una altre eina electrònica. Sota aquests “suggeriments” de treball, hi ha una bona aposta per fer una aula dinàmica, participada, viscuda.
Personalment no canviaria l’enfoc que doneu a l’assignatura. Reconec que demaneu un esforç major que en d’altres amb el mateix pes a l’expedient acadèmic, però sincerament, ha valgut la pena.
Ara quan llegeixo tot el meu bloc...em sento satisfeta. M’acomiado, i vull fer-ho agraint a tots els companys d’aula les seves aportacions que han ajudat a formular les meves.
Espero que aquest camí de diàleg continuï.
No hay comentarios:
Publicar un comentario